L'urna de la mesquita

Avui un amic em truca i em diu que a una mesquita hi han posat una urna per lo del dret a decidir i em retreu el meu rebuig a tot quant precepte islàmic. Jo em pregunto si pesa més el fet de l'urna o el fet que el món àrab vagi disseminant les seves mesquites arreu d'Europa amb l'objectiu d'islamitzar-nos. No ens enganyem, la jihad existeix: ara una carnisseria per aquí, ara una mesquita per allà, ara un minaret i quan ens n'adonem ja tota la nostra escala de valors haurà estat dilapidada en pro a la convivència d'aquells que de fora vinguéren, que comencaren demanant tolerància i acabaren imposant el seu modus vivendi en un país forà. Ara que han posat l'urna a la mesquita se'm retreu que no vulgui la mesquita, que he d'estar a favor de l'islamització intencionada perquè han posat un calaix amb una escletxa per a introduïr-hi sobres. Preferiria que no hi hagués mesquita per molta urna que em plantin al davant. Si Catalunya ha de ser una república islàmica ja no serà Catalunya, serà una altra cosa; i per molt que els àrabs parlin català o votin que sí a la independència a mi ningú em convencerà que un català fa el ramadà o obliga a les seves dones a tapar-se el cos. Catalunya és alguna cosa més que una llengua, Catalunya és sobretot un pòsit cultural, una manera d'entendre el món i de relacionar-te amb els teus semblants, uns referents comuns; Catalunya són també uns valors: l'occident lliure; Catalunya és el Sant Jordi i el Nadal, Catalunya és tota quanta patum mil·lenària i el costumari que de petits ens ensenyaren a l'escola i que de fa uns anys els benpensants progressistes volen eliminar. Ara a l'escola ja no es fa la quaresma, ja no s'enterra la sardina i del Nadal en volen dir festes d'hivern i de la Setmana Santa festes de primavera. Aquest és el preu de l'urna de la mesquita. El que els progressistes no han entés mai és que la llibertat necessita d'imposicions per seguir exercint-se. Cromwell deia que la primera lliçó de la natura és "ésser i preservar-se", "la conservació del nostre Ésser Nacional". No puc estar-hi més d'acord: l'objectiu no és la independència, l'objectiu és la independència per seguir existint, per seguir éssent; tu el que has de fer, amic meu, és salvaguardar la teva identitat i si el preu que has de pagar per posar una urna és acceptar la substitució de la teva identitat ja els pots dir que se la poden fotre on acaba l'esquena, l'urna.

Jaume Font
militant d'UNCat Penedès/Garraf