dimecres, 26 d’octubre del 2011
Sancions per no retolar en català
dijous, 17 de febrer del 2011
Crònica de la segona calçotada nacionalista a la comarca
Aquest diumenge 13 de febrer la secció d’UNCat Penedès-Garraf, conjuntament amb les Joventuts Nosaltres Sols! i el Club Esportiu Palestra vam organitzar la segona calçotada nacionalista a Vilanova i la Geltrú.
Amb un caràcter cada cop més identitari, ja que els temps que vivim així ens ho requereixen, una trentena de persones van assistir a la cita de la Masia d’en Cabanyes.
L’Ajuntament de Vilanova una vegada més ens va denegar qualsevol tipus d’ajuda en quant a logística justificant que consideraven l’acte com a polític i gens propici a la “convivència”. Resulta que donar subvencions a la Casa d’Andalusia del Garraf o finançar projectes de la comunitat musulmana sí que és teixir societat, en canvi segons el consistori donar suport al moviment associatiu català pot causar “tensions racials innecessàries” entre la diversitat cultural de la vila. Les polítiques integradores del consistori no són res més que intentar reduïr la catalanitat vilanovina per així no perjudicar els nous valors multiculturals establerts.
Com a nacionalistes, evidentment ni ens resignarem ni ens alteraran la nostra activa militància per recuperar pas a pas el que és nostre, ans al contrari, encara ens donen més embranzida. Davant la negativa burocràtica anticatalana de l’Ajuntament vam acudir a la Institució que sí que serveix al poble, un any més a la Parròquia de la Geltrú i a la Fundació Casa d’Empara http://www.casaempara.cat/ ens van facilitar tot quant material vam necessitar.
La calçotada nacionalista va transcórrer en l’ambient de germanor i catalanitat que mereix, va esdevenir un punt de trobada dels patriotes habituals i també va servir per conèixer a noves persones interessades en el projecte identitari que encarna Unitat Nacional Catalana i el ressorgiment d’una nova fornada de joves al voltant dels valors i el caràcter de la refundada Palestra.
Vilanova serà catalana o no serà!
dijous, 3 de febrer del 2011
dimecres, 9 de juny del 2010
L'urna de la mesquita
Jaume Font
militant d'UNCat Penedès/Garraf
dilluns, 26 d’abril del 2010
Mossèn Ballarín: estendard de l'Església Nacional

Josep Maria Ballarín és el perfecte exemple de mossèn de poble, s’estima la seva terra, el seu entorn, nascut per servir a la seva gent i a la seva estimada pàtria. Aferrissat defensor de la llengua de comarques es mostra molt crític amb Barcelona i el seu centralisme. Es pot fer un paral·lelisme amb Mossèn Jacint Verdaguer, que va fer renéixer el català rural de la deriva adulterada pel castellà de ciutat. Església, fe, terra, poble. Mossèn Ballarín ho té clar: Catalunya és la PÀTRIA. En temps dificils i de crisi de valors, intel·lectuals com Josep Maria Ballarín han de ser els nostres referents, i per suposat, l’estendard de la nostra Església Nacional.
A continuació us deixo una entrevista que li van fer a RAC1, no té desperdici:
http://rac1.org/elmon/blog/montilla-no-sap-on-es-gosol-pobret/
Diu veritats com a punys, sense pèls a la llengua, amb reflexions i sentències lapidàries que molts de nosaltres pensem i també tantíssimes veus públiques que no gosen dir-les no fos cas perillés la nòmina. Aquí us en deixo unes quantes:
· Soc radical en el sentit de tenir arrels.
· Jo no vull ser ciutadà del Món! m’estimo més ser una mula per poder renillar al Pedraforca.
· Jo amb 11 anys era del Macià i després hi va haver aquell desgraciat del Companys.
· Les esquerres castellanes son tan anticatalanes com les de dretes només hi posen vaselina, com en Zapatero.
· Si un cardenal es fiqués al llit amb una senyora faria menys pecat que aquests de la COPE creant odis.
· Que hi ha lesbianes i gays s’ha d’acceptar, Ara! No perquè a nosaltres ens agradin les senyores som anormals, posem les coses al seu lloc.
· Els mestres no ensenyen català, ensenyen el Fabra, que amb tots els meus respectes és barceloní.
· L’idioma a la ciutat necessàriament s’empobrirà. Si et trobes un paio allà a la meva muntanya que diu “mira quin arbre” és un pixapins, perquè el d’aquí diu: “mira quin faig”.
· El català de muntanya és com un castell de focs, és una maravella.
· (Sobre Laporta) És tan bon noi que jo sempre que pugui li diré que no faci política
· No m’havia fet capellar per llepar culs de bisbe, m’havia fet capellà per tractar a la gent, el capellà és el que practica l’amistat, però totes!
· Jo voldria dir una cosa als partits: Catalunya primer i després el partit. Si heu de sacrificar el partit a Catalunya sacrifiqueu-lo.
· Jo només demanaria al Montilla una cosa, que compti que aquí hi ha Gòsol, que existeix Gòsol, que no ho sap pobre home. Basté: no ho sap? No pobret que vols que sàpiga!
· Basté: Què és per vostè Catalunya? La Pàtria!
·
dijous, 22 d’abril del 2010
UNCat i Reagrupment, tots a una per Sant Jordi!

Una de les principals fonts de finançament d’UNCat són les parades que muntem en fires i esdeveniments locals o en dates senyalades com l’11 de Setembre, el Pi de les tres branques o Sant Jordi. Per nosaltres aquestes fonts d’ingressos són fonamentals per poder seguir editant material i fer front a tot tipus de despeses derivades d’actes i del propi funcionamentdel partit. Enguany per això, per la Diada del Patró de Catalunya no farem parades ni al Berguedà, ni a Osona, ni al Camp de Tarragona, ni al Vallès, ni al Barcelonès Nord, ni a terres gironines ni tampoc al Garraf. I sinó les fem no serà per falta de mitjans i encara menys per voluntat i ganes dels nostres militants. Però en el context en què ens trobem, a pocs mesos de les eleccions al Principat i amb una opció política separatista i transversal amb tots els pronòstics d’entrar per la porta gran al Parlament no podiem fer altra cosa que unir esforços amb Reagrupament. Enguany UNCat ha deicidit muntar tan sols un stand a Barcelona (Rambla Catalunya, 50) i donar la consígna als nostres militants i simpatitzants d’ajudar a tenyir de grana tot el territori català. És l’hora dels sacrificis, de ser generosos i humils i de treballar pelgats. Ha arribat l’anhelat Front Patriòtic i tenim l’obligació moral de fer tot el que estigui en les nostres mans per catapultar REAGRUPAMENT al Parlament i trencar d’una vegada per totes amb la totalitària i tercermundista Espanya. Així doncs fem honor al Patró de Catalunya i tots els nacionalistes colze a colze per Sant Jordi amb l’únic objectiu de l’alliberament nacional català.
dimarts, 20 d’abril del 2010
Independència vs nacionalisme?
Durant anys hem pogut veure com partits suposadament defensors de Catalunya s'han repartit alguns mots complementaris uns als altres per interès partidari i personal fins al punt de veure com en taules de debat polític s'han creat discussions per l'ús d'una o altra paraula confonent la realitat amb la ficció promoguda per la classe política actual.
Des d'Esquerra, CUP i partits atrapats a l'esquerra se'ns ha fet creure, que per ser independentista no és necessari ser nacionalista, fins hi tot se'ns ha volgut vendre la moto de que això és positiu i beneficiós per a Catalunya. Jo em pregunto que pot tenir de beneficiós aconseguir la llibertat per no usar-la? Em recorda més aquell que després de tants anys convivint amb el seu segrestador ja s'hi sent a gust, còmode i fins hi tot no imagina una vida sense ell, la síndrome d'Estocolm, aquesta malaltia és la que pateixen tots aquests dirigents que s'omplen la boca d'independentisme barat per aconseguir vots que després ven a l´enemic, Espanya.
Per altra banda tenim els que diuen ser nacionalistes, CiU o PxC. També amb trets característics d'aquesta malaltia diuen defensar Catalunya sense la independència. És possible defensar la identitat d'un país sense reclamar un estat propi? Evidentment no, perquè sempre se'ns identificarà amb el país colonitzador i aquell que amenaça la nostra identitat.
Després de superar aquesta ficció hom pot observar el significat i quina relació tenen aquestes paraules, que la independència no és l'objectiu ni el final, si no l'eina i el principi del projecte de país, que el nacionalisme sense estat no és més que el regionalisme de les autonomies inventades per la progressia espanyola per una banda acontentar-nos amb l'estatut d'autonomia i per l'altra dividir-nos entre germans dels principat, valencians i balears, són coses que s'aprenen amb el temps i quan veus com et fan ballar com un titella és quan s'entén que és necessari recatalanitzar Catalunya, aconseguir una Catalunya catalana i que això només té un nom, nacionalisme i que només serà possible aconseguint la independència perquè no ens volem separar, volem existir dintre d'Europa i el món.
Som independentistes? Sí! Però per què som nacionalistes!
Leo. Membre de les Joventuts Nosaltres Sols!