Josep Maria Ballarín és el perfecte exemple de mossèn de poble, s’estima la seva terra, el seu entorn, nascut per servir a la seva gent i a la seva estimada pàtria. Aferrissat defensor de la llengua de comarques es mostra molt crític amb Barcelona i el seu centralisme. Es pot fer un paral·lelisme amb Mossèn Jacint Verdaguer, que va fer renéixer el català rural de la deriva adulterada pel castellà de ciutat. Església, fe, terra, poble. Mossèn Ballarín ho té clar: Catalunya és la PÀTRIA. En temps dificils i de crisi de valors, intel·lectuals com Josep Maria Ballarín han de ser els nostres referents, i per suposat, l’estendard de la nostra Església Nacional.
A continuació us deixo una entrevista que li van fer a RAC1, no té desperdici:
http://rac1.org/elmon/blog/montilla-no-sap-on-es-gosol-pobret/
Diu veritats com a punys, sense pèls a la llengua, amb reflexions i sentències lapidàries que molts de nosaltres pensem i també tantíssimes veus públiques que no gosen dir-les no fos cas perillés la nòmina. Aquí us en deixo unes quantes:
· Soc radical en el sentit de tenir arrels.
· Jo no vull ser ciutadà del Món! m’estimo més ser una mula per poder renillar al Pedraforca.
· Jo amb 11 anys era del Macià i després hi va haver aquell desgraciat del Companys.
· Les esquerres castellanes son tan anticatalanes com les de dretes només hi posen vaselina, com en Zapatero.
· Si un cardenal es fiqués al llit amb una senyora faria menys pecat que aquests de la COPE creant odis.
· Que hi ha lesbianes i gays s’ha d’acceptar, Ara! No perquè a nosaltres ens agradin les senyores som anormals, posem les coses al seu lloc.
· Els mestres no ensenyen català, ensenyen el Fabra, que amb tots els meus respectes és barceloní.
· L’idioma a la ciutat necessàriament s’empobrirà. Si et trobes un paio allà a la meva muntanya que diu “mira quin arbre” és un pixapins, perquè el d’aquí diu: “mira quin faig”.
· El català de muntanya és com un castell de focs, és una maravella.
· (Sobre Laporta) És tan bon noi que jo sempre que pugui li diré que no faci política
· No m’havia fet capellar per llepar culs de bisbe, m’havia fet capellà per tractar a la gent, el capellà és el que practica l’amistat, però totes!
· Jo voldria dir una cosa als partits: Catalunya primer i després el partit. Si heu de sacrificar el partit a Catalunya sacrifiqueu-lo.
· Jo només demanaria al Montilla una cosa, que compti que aquí hi ha Gòsol, que existeix Gòsol, que no ho sap pobre home. Basté: no ho sap? No pobret que vols que sàpiga!
· Basté: Què és per vostè Catalunya? La Pàtria!
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada